Informatius dins el programa Versió Rac 1
Uns trams d’uns 300 metres de llargada de la carretera GIV-5132, a l’altura de Vilavenut (terme de Fontcoberta), s’estan reasfaltant amb unes mescles bituminoses que contenen un additiu fabricat a base de plàstic reciclat. Es tracta d’una prova pilot en una via interurbana, similar a la que es va fer dos anys enrere al passeig Dalmau de Banyoles .La iniciativa ha estat de l’empresa Agustí Masoliver SA Amsa, de Banyoles, i la Diputació, que és la titular de la carretera. “L’additiu plàstic, degudament tractat i emmagatzemat –expliquen els reposables de l’empresa–, s’incorpora juntament amb els àrids i el betum a la mescladora i actua com a complement del betum.” La fórmula, desenvolupada en col·laboració amb la companyia britànica MacRebur, permet donar una segona vida a un material (el plàstic) que hauria acabat a l’abocador, argumenten, a l’hora que recalquen que l’asfalt final resulta molt resistent. “No hi ha cap diferència, ni quant a aparença visual ni quant a qualitat, entre les mescles bituminoses que reutilitzen plàstics i les convencionals. A més, aquesta nova mescla té la garantia del certificat CE”, segons va assegurar Lluís Agustí, conseller delegat d’Amsa, en la presentació de la prova a la premsa, ahir al migdia.
LA FRASE: No hi ha cap diferència, ni quant a aparença visual ni quant a qualitat, amb les mescles convencionals. Lluís Agustí (AMSA)
Informatius en català en desconnexió a les diferents emissores de ràdio nacional
La carretera de Vilavenut, dins del terme municipal de Fontcoberta, tindrà a partir de demà un asfaltatge nou. Es tracta de dos trams de la GIV-5132 que depèn de la Diputació de Girona i tenia alguns punts que estava una mica degradada. Davant de la necessitat de reasfaltatge, la Diputació de Girona ha decidit escollir aquesta carretera per portar a terme una prova pilot en què una part del material que es fa servir per fabricar aquest asfalt són ampolles de plàstic reciclades. El conseller delegat d’AMSA, Lluís Agustí, ha explicat que per fer aquesta barreja, ells compren el plàstic completament net de residus orgànics i metalls o qualsevol altre impropi. Quan el tenen, fan un tractament perquè es fongui correctament a l’hora de fer el betum i s’incorpori amb els àrids correctament per fer-ne asfalt. Per altra banda, el preu d’aquest sistema no és més elevat que el de l’asfalt convencional. Segons Agustí, l’augment del preu del petroli fa que no hi hagi tanta diferència amb el cost d’utilitzar plàstic reciclat tot i el tractament que ha de seguir per netejar-lo d’impropis. En paral·lel, Lluís Agustí ha explicat que l’empresa segueix investigant per buscar noves fórmules en què es faci servir més plàstic per reciclar encara més quantitat de deixalles que fins ara es portaven a la incineradora o a l’abocador.
L’Ajuntament de l’Escala ha reutilitzat 1200 quilos de plàstics de rebuig per al nou paviment de l’aparcament de la plaça Nova que ha estat sotmesa a una reforma.
Els plàstics s’han incorporat a la mescla asfàltica, un asfalta més sostenible que, segons remarca l’Ajuntament, suposa la reducció de l’emissió d’uns 1.860 kg de CO2 a l’atmosfera respecte a un asfalt convencional. Amb aquesta nova fórmula, els plàstics que ja han esgotat la seva vida útil i no es podien reciclar, tenen una sortida diferent de l’abocador o a la incineració.
El Ayuntamiento de Barcelona tiene la misión de transformar las calles de Barcelona, creando un sistema de infraestructura sostenible que usa residuos plásticos, que de otro modo terminarían en un vertedero.
La siguiente fase de su programa para toda la ciudad ha empezado, con el anuncio de transformar cinco tramos de carril bus en la Avenida Diagonal que serán repavimentados, cuyos trabajos están siendo ejecutados por la empresa constructora Agustí y Masoliver SA (AMSA), usando un producto excepcionalmente sostenible creado por la nueva e innovadora empresa británica MacRebur asociada con AMSA. Acceso a la noticia completa de interempresas
El Ayuntamiento de Barcelona ha iniciado una prueba piloto que consiste en colocar un nuevo pavimento hecho con residuos de plástico no reutilizables en el Paseo de la Verneda.
Según indica el consistorio barcelonés en un comunicado, la utilización de plásticos no reutilizables para hacer pavimento permite reducir las emisiones de CO2 que se emitirían, tanto durante la fabricación del material para el asfaltado, como durante el tratamiento posterior del plástico.
L’Ajuntament de Barcelona ha instal·lat al passeig de la Verneda un nou paviment que incorpora traces de plàstics que no es poden reciclar i que ja havien finalitzat la seva vida útil i per tant, no podien tenir un nou ús. S’ha instal·lat al barri del Bon Pastor, al districte de Sant Andreu, i forma part d’una prova pilot per avaluar la seva resistència al trànsit pesat i comptabilitzar la reducció de CO2. L’actuació s’ha realitzat al tram situat dins del terme municipal de Barcelona però està previst que també es faci al tram de Sant Adrià de Besòs.
Els recursos naturals són escassos i el sistema d’ultra producció frenètic on vivim no ajuda a donar descans al planeta. És per això que iniciatives com la que us presentem a continuació són més necessàries que mai. La carretera de la Vallensana, tram que inicia a Can Ruti i uneix Badalona amb Montcada, s’ha convertit en la primera via de l’Europa continental que s’ha asfaltat amb residus de plàstic.
Sant Fost ha iniciat aquest dilluns els treballs per asfaltar el camí que creua la Bòbila amb 150 quilos de plàstics provinents de la recollida selectiva i que tenien com a destí final l’abocador. L’actuació, pionera a l’Estat pel que fa a l’ús d’aquest material, és obra de l’empresa santfostenca Amsa, especialista en la producció asfàltica des de fa més d’un segle.
Fa només dues setmanes que l’empresa AMSA ha asfaltat 5’5km de la Vallensana que uneixen Badalona i Montcada i Reixach amb plàstic reciclat i reutilitzant l’asfalt anterior. Aquest nou component fa reduir els residus i l’emissió de CO2 a l’empresa a la vegada que es crea una carretera que permet més trànsit i vehicles més pesants. Tot avantatges!
Un municipi de Girona està pavimentant el passeig marítim de Dalmau amb un material fabricat amb residus de plàstic.
El plàstic que ha acabat en un abocador rep una segona vida.
Aquest és el primer carrer pavimentat a Espanya amb aquest tipus de material.
Andreu Agustí, director general de Agustí y Masoliver, S.A. dijo: “Este es un importante paso adelante en la agenda de sostenibilidad de España. Si vamos a descarbonizar nuestra economía y reducir nuestra dependencia de los combustibles fósiles, pasando a la energía 100% renovable para 2050, debemos empezar a pensar de manera innovadora y apoyar nuevas formas de trabajar más sostenibles. La carretera de la Vallensana BV-5011 tiene un tráfico diario de 2.150 vehículos por día, y es una carretera importante en la zona. Y esto es solo el principio, ya que tenemos planes de desplegar más carreteras de plástico en todo el país desde nuestra base en Sant Fost de Campsentelles (Barcelona) durante los próximos años»…Acceso a la noticia completa de ‘Interempresas’
. 
Catalunya al dia, la crònica del territori cada dia a les 13 hores a Catalunya Informació, amb Marta Romagosa.
.
Catalunya al dia, la crònica del territori cada dia a les 13.00 a Catalunya Informació, amb Marta Romagosa.
L’empresa Agustí Masoliver SA, AMSA , dedicada a les obres públiques, està asfaltant el passeig Dalmau de Banyoles amb un aglomerat que conté un additiu elaborat amb plàstic reciclat, en substitució del betum. És el primer cop que es fa servir a l’Estat espanyol aquest ingredient amb aquesta finalitat, segons van indicar ahir l’empresa i l’Ajuntament, en la presentació de la iniciativa. El seu cost i la seva resistència són similars als d’un asfalt convencional, però, en canvi, es preveu que tingui més durabilitat…
Per reduir la contaminació, a la capital del Pla de l’Estany, a Banyoles, hi comencen a utilitzar un asfalt fet, en part, amb plàstic. Són plàstics que ja no es poden reciclar i que haurien acabat a l’abocador o incinerats. Aquí arriben triats, nets i triturats i s’incorporen al betum necessari per fer l’asfalt. És una solució que s’ha desenvolupat a Escòcia i que ja s’ha implantat a països com Austràlia o els Estats Units.
